La temporada de Llarga Distància a casa nostra s'estrenava amb la disputa de l'IRONCAT (l'Ampolla). La prova que arribava a la seva X edició, va acabar amb 233 FINISHERS. L'Aleix Roqué hi prenia part i va acabar amb un gran resultat essent el seu 2n. IRONMAN. El dia va acompanyar amb poc vent i una temperatura bona sobretot a les últimes hores de la prova on habitualment les altes temperatures fan que sendureixi molt! Felicitats campió!

Quan sento distancia IRONMAN..Per mi afrontar un repte d'aquest tipus, significa moltes coses. Des de il.lusió, constància, sacrifici, nervis, dubtes, esforç, etc. i podria seguir aixi molta estona. Però aquestes coses són les que m'atrapen, em fan sentir viu a la vida i em fan presoner de la distància. Per mi a estat el segon Ironman,i per afrontar-lo vaig decidir confiar amb una persona que em marques una linía a seguir, unes pautes, ja que jo sempre he anat una mica am els ulls tancats. Han sigut 5mesos de treball, amb dies bons i altres no tan bons, però com sempre, els he afrontat am molta il.lusió. I al final tots sabem que la feina ben feta dona els seus fruits. Per això, vull donar les gràcies en Jordi checa per tot, i només em queda dir: FINS EL PROXIM REPTE!! Gràcies!!


Aleix Roqué

L'Aleix és un exemple més de superació al dia a dia. És dur, molt dur preparar un repte així i compaginar-ho amb la vida personal, professional, social... però estem fets d'aquesta pasta que ningú ens pot deslliurar. Som feliços!

Salut i constància,
Jordi Checa
  

Primera cita triatlètica de la temporada per part meva i molts companys i esportistes que entreno. Entre d'altres, l'Erik Merino, Carlos Carrasco, Nico Gálvez, David Montañez i 4 valents del CAT, com anomenem “senglanots”, quina finura tu… alguns divendres, d’altres dissabte, varem fer camí cap a la Saloufest! Algú demanava què era… i molt fácil de dir, una festeta triatlètica a lo “guirilandia”. Fora bromes, vam anar a córrer l’Extreme Man Triathlon, triatló de mitja distància: 1.9km swim + 90km bike + 21.1km run = 113km.

El cap de setmana es presentava amb caloreta, la primera de l’any i amb gran ambient i tripostureo tal com venen essent les últimes fornades de triatletes que “ens agrada anar des de: la visera 2 dies abans de la prova per fotre la migdiada fins hi tot, i fins a les compressives per anar a comprar el pa, no fós cas que pujessin els bessons; ah, i els cordons de colors de conjunt amb el kinesiotaping”. N’hi ha per tant? Doncs si, només cal anar a un triatló… si a sobre és franquícia IM, Extreme Man, Challenge… que si la pulsera, adhesius… i l’últim, la calcamania perfecte perquè no es perdi ningú! Brutal!

Dissabte, ens fitxem a l’expo: Jordi Rosell, Jordi Martínez, Jordi Cutrina i jo, en Jordi Checa. La cosa anava de Jordi’s! La resta ja ho tenia tot al seu lloc.

Check-in a l’hotel o autocaravana… 4xerradetes i saludar el personal, que no serà poc… com que conec a poca gent… no acabo mai més! Postureo que no en falti i a sopar que a les 4.50h de peu i a carregar els dipòsits de gasolina i bona hidratació que la jornada s’esperava llargueta.

6.30h entrenem als boxes i a les 7.30h, 3 pistoletassus-trabucassus a lo Kona (Hawaïi) i primera sortida. Sortides de 400 triatletes, fins a 3, total uns 1300m fieres.

L’aigüeta estava al punt, fresqueta i saladeta. Recorregut en forma de reseguir una L i més llarga, uns 2000m. En Rosell surt a la tercera sortida i la resta a la primera. Cadascú es posa a lloc i els primers escapats ja no se’ls veu a la primera boia… Calma que això és llarg penso, els metres passen ràpids si a sobre vas a peus d’algú, preneu nota (molt recomanable), si són bons és clar! Últim gir i ja ens dirigim cap a la sortida entre 2 boies gegants perquè ningú es perdi. La platja de Salou és molt plana i vam haver de córrer/saltar uns 30m tant alhora d’entrar com de surtir per tocar terra i poder nedar. Transició ràpida, m’agrada fer-les per feina perquè sempre rasques segons de profit. Em varen cantar el 20 i escaitx de posició i veig 29’ al crono, i penso que vaig bé... bici i gas! Per darrere en J.Martínez i Cutrina i més tard Rosell amb la seva sortida…
Sortim dels carrers de Salou i la resta de “Saloufesterus” encara estant comentant l’última jugada abans d’anar a dormir entre riures… nosaltres vam fer més bondat!! El vent comença a picar de cara fins arribar el primer portet, deu n’hi do (Coll d’Alforja, km 32). Triatletes acoplats que em passen ràpid, “com pedala la penya” penso, tela marinera! Els km passen i s’ha de menjar, beure i guardar piles… recorregut molt variat, pla, ondulat, ports, baixades revirades… no podies despistar-te! Arribem a Riudecanyes amb un paisatge fantàstic, l’embassament, curves sinuoses i trams plans a favor per rodar i rodar. En Martínez remunta posicions a marxes forçades i en Cutrina i en Rosell també, jo vaig perdent-ne com sol ser habitualment. Al nedar força bé, molts triatletes bon ciclistes passen i com tots, amb el pas dels km ens posem el lloc que ens toca.

Tornem a Salou després dels 90km clavats i 1170m+ de desnivell, res de pla. El dia acompanya: sol, terrassetes, tiretes i bon ambient. Les nostres ens animen i sempre ens treuen algun somriure més, la fatiga es comença acusar però així és la mitja i la llarga distància… hores fotent-li candela al cos! Últims km aixecant l’accelerador per arribar amb les cames més “tobes”, T2 i només 21.097m per davant. Pim, pam!! Mantenim posicions tots. L'Erik Merino va sobre el Top10 i amb una gambada boníssima, jove promesa al qual entreno i molt futur per davant li depara. David Montañez em porta uns 10' d'avantatge, m'havia passat sobre el km 10 en bicicleta. La resta estan enrere cadascun fent la seva carrereta. El tram a peu eren 2 voltes de 10,5km, amb uns 100m+ per volta. Temperatura de 24º i força humitat. Surto jo al capdavant dels 4, però sabia que el J.Martinez s’hauria apropat a la bici, però no, vam clavar els parcials. Ens creuem amb en J.Cutrina i ens animem, jo sobre el km 8 i ell sobre el km 3. El km 10 ens creuem amb en J.Martínez i ja m’havia retallat un 2’. Passen els km i altres triatletes del capdavant passen tots rondant els 3’50”/km o per sota, brutal. El líder F.Van Lierde em passa el km 14 com un “tiro”, i amb un triatleta diem, “d’on ha sortit aquest”, en fi… 100m i el perdem de vista ja… d’un altra galàxia! La meta s’acosta i les forces són poques, però la satisfacció i l’adrenalina ja està circulant a tota velocitat per les venes perquè l’objectiu dels CAT’s està gairebé assolit. Al km 20, en Martinez m’atrapa i que fresc que anava el “paio”, recital a la carrera a peu que fa… li dic si entrem junts a meta o no, i com a gran amic i triatleta em diu que si. La festa està assegurada i entrem a meta els 3, nosaltres 2 i el seu fill. Gran moment d’emoció! En J.Cutrina arribava amb un bon somriure i satisfet també i en J.Rosell que s’estrenava a la distància i tot hi haver patit una lesió durant aquest hivern i primavera també creua la esperada línia de meta amb un gran somriure! Si senyor nanus, una altra al sac i ben lligat, FELICITATS!

--

Primera cita triatlética de la temporada por mi parte y muchos compañeros y deportistas que entreno. Entre otros: l'Erik Merino, Carlos Carrasco, Nico Gálvez, David Montañez i 4 valientes del CAT, como llamamos "senglanots", qué finura tu... algunos viernes, otros sábado, hicimos camino hacia la Saloufest! Alguien pedía que era... y muy fácil de decir, una fiestecita triatlètica a lo "guirilandia". Fuera bromas, fuimos a correr el Extreme Man Triathlon, triatlón de media distancia: 1.9km swim + 90km bike + 21.1km run = 113km.

El fin de semana se presentaba con calorcito, la primera del año y con gran ambiente y tripostureo tal como vienen siendo las últimas hornadas de triatletas que "nos gusta ir desde: la visera 2 días antes de la prueba para la siesta si cabe, hasta las compresivas para ir a comprar el pan, no fuera caso que subieran los gemelos; ah, y los cordones de colores a juego con el kinesiotaping ". ¿Hay para tanto? Pues sí, sólo hay que ir a un triatlón ... si encima es franquicia IM, Extreme Man, Challenge ... que si la pulsera, adhesivos ... y el último, la calcamania perfecto para que no se pierda nadie! Brutal!

Sábado, check-in en la expo: Jordi Rosell, Jordi Martínez, Jordi Cutrina y yo, Jordi Checa. La cosa iba de Jordi's! El resto de la cuadrilla ya lo tenía todo a su sitio.

Check-in en el hotel o autocaravana ... 4 charlitas y saludar al personal, que no será poco ... como conozco a poca gente ... no acabo nunca más! Postureo que no falte y a cenar que a las 4.50h de pie ya para cargar los depósitos de gasolina y buena hidratación que la jornada se esperaba larguita.

6.30h entramos a los boxes y a las 7.30h, 3 pistoletazos-trabucazos a lo Kona (Hawaii) y primera salida. Salidas de 400 triatletas, hasta 3, total unos 1300m fieras.

El agua estaba a punto, fresquita y algo salada. Recorrido en forma de recorrer una L e más larga, unos 2000m. En Rosell sale en la tercera salida e el resto a la primera. Cada uno se pone en su sitio y los primeros escapados ya no se les ve en la primera boya... Calma "que esto es largo", los metros pasan rápidos si encima vas a pies de alguien, tomar nota (recomendable), si son buenos claro! Último giro y ya nos dirigimos hacia la salida entre 2 boyas gigantes para que nadie se pierde. La playa de Salou es muy poco profunda y tuvimos que correr/saltar unos 30m tanto antes de entrar como de salir para tocar tierra y poder nadar. Transición rápida, me gusta hacerlas alegres porque siempre rascas segundos de provecho. Me cantaron el 20 y poco más de posición y veo 29​​' al crono, y pienso que voy bien ... bici y gas! Por detrás en J.Martínez y Cutrina y más tarde Rosell con su salida...

Salimos de las calles de Salou y el resto de "Saloufesterus" aún estando comentando la última jugada antes de ir a dormir entre risas... nosotros hicimos más bondad! El viento empieza a picar de cara hasta llegar el primero puertecito, no está mal (Coll de Alforja, km 32). Triatletas acoplados que me pasan rápido, "como pedalea la peña" pienso, tela marinera! Los km pasan y se debe comer, beber y guardar pilas... recorrido muy variado, llano, ondulado, puertos, bajadas reviradas ... no podías despistarte! Llegamos a Riudecanyes con un paisaje fantástico, el embalse, curvas sinuosas y tramos planos a favor para rodar y rodar. En Martínez remonta posiciones a marchas forzadas y en Cutrina y en Rosell también, yo perdiendo como suele ser habitual. Al nadar bastante bien, muchos triatletas buen ciclistas pasan y como todos, con el paso de los km nos ponemos el sitio que nos toca.

Volvemos a Salou tras los 90km clavados y 1170m + de desnivel, nada de plano. El día acompaña: sol, terracitas, tiritas y buen ambiente. Nuestras nos animan y siempre nos sacan alguna sonrisa más, la fatiga se empieza acusar pero así es la media y la larga distancia ... horas metiendole candela al cuerpo! Últimos km levantando el acelerador para llegar con las piernas más "blandas", T2 y sólo 21.097m por delante. Pim, pam! Mantenemos posiciones todos. Erik Merino le veo sobre el Top10 y con una zancada buenísima, joven promesa al caul entreno y mucho futuro por delante tiene. David Montañez me lleva unos 10' de ventaja, ya me pasó sobre el km 20 en bicicleta. El resto están atras cada uno haciendo su carrerita. El tramo a pie eran 2 vueltas de 10,5 km, con unos 100m + por vuelta. Temperatura de 24 º y bastante humedad. Salgo yo a la cabeza de los 4, pero sabía que el J.Martínez habría aproximado a la bici, pero no, clavamos los parciales. Nos cruzamos con en J.Cutrina y nos animamos yo acerca del Km. 8 y él sobre el km 3. El km 10 nos cruzamos con J.Martínez y ya me había recortado unos 2'. Pasan los km y otros triatletas de cabeza pasan todos rondando los 3'50 "/ km o por debajo, brutal. El líder F.Van Lierde me pasa el km 14 como un "tiro", y con un triatleta decimos, "de donde ha salido este", en fin ... 100m y lo perdemos de vista ya... de otra galaxia! La meta se acerca y las fuerzas son pocas, pero la satisfacción y la adrenalina ya está circulando a toda velocidad por las venas porque el objetivo CAT's está casi alcanzado. En el km 20, en Martinez me atrapa y que fresco que iba el "tipo", recital en la carrera a pie que se ha marcado ... le digo si entramos juntos a meta o no, y como gran amigo y triatleta me dice que si. La fiesta está asegurada y entramos en meta los 3, nosotros 2 y su hijo. Gran momento de emoción! J.Cutrina llegaba con una buena sonrisa y satisfecho también y en J.Rosell que se estrenaba en la distancia y a pesar de haber sufrido una lesión durante este invierno y primavera también cruza la esperada línea de meta con una gran sonrisa! Sí señor "nanus", otra en el saco y bien atado, FELICIDADES!

Seguiremos currando que más triatlón nos espera pronto!


Classificación:

    9. ERIK MERINO 4h36' (2º. sub23)

  53. DAVID MONTAÑEZ 4h56'

113. JORDI CHECA 5h08’

114. JORDI MARTINEZ 5h08’

314. JORDI CUTRINA 5h34’

721. CARLOS CARRASCO 6h21' (lesión previa)

759. NICO GALVEZ 6h23'

774. JORDI ROSELL 6h25’57 (lesión previa)

Clasificaciones Extrem Man Triathlon Salou 2013

http://www.cronochip.com/inscripciones/clasifications/general/competition:446


Saludos y constancia,

Jordi Checa