![]() Entrenar i competir en negatiu és jugar a la fina línia on s'aconsegueix el màxim i òptim rendiment. És complex. Si parlem de fisiologia tenim dos principals detonats: posposar el màxim el glucògen i evitar les pics de lactat o mantenir l'acidosis en sang excessivament alta. Segons la modalitat i l'atleta al qual som o tenim al davant ho gestionarem d'una forma o d'una altra. I per descomptat saber lluitar la carrera com cal a nivell mental, afegit de la possible tàctica a dur a terme. Si aném a assolir una marca personal, depenèm totalment de nosaltres i els altres rivals tindran poca rellevància, tot el contrari podriem dir si aném a competir contra altres rivals i busquem una classificació en concret o la màxima classificació possible per categoria o absoluta. Si el ritme (pacing) a dur a terme és el que toca i just allà ens trobem en gran quantitat de gent i ens podem ajudar de l'aerodinàmica del grup doncs millor (si volem ser competitius, forma part del joc). Hauriem de saber el nostre límit fisiològic al qual hem d'evitar excedir-nos a proves prèvies i/o testos i perquè no jugar a assaig i error, de debò que aprendrem més del què ens pensem. Amb proves de ruta corrent de 5000-10000m, ciclocròs, BTT XC, travesses de natació, duatló i triatló sprint; en resum en proves de menys de 60-70' evitar superar la nostra velocitat/potència aeròbica maxima en cap moment o moments puntuals. Amb mitja marató i marató no superar el nostre llindar de lactat o llindar anaeròbic i en proves més llargues i/o combinades (trail, triatló, btt, ciclisme...) els esforços s'han de gestionar en funció dels propis punts forts (segments o trams) i evitar pics excessius de lactat, de despessa energètica en hidrats de carboni molt alta. Cal reomplir períodicament els dipòsits que aném buidant i mantenir uns nivells acceptables en tot moment tant d'hidratació com de sucre en sang. Com anècdotes pròpies relacionades amb competir en negatiu i possibles repercussions positives i negatives: - Challenge Roth 2012 - excés de confiança i ko el km 140 corrent. T2 i al km 1 de la marató m'assento al terra i quedo adormit. Què em va passar? Deshidratació i estómac tancat, excés de ritme, dipòsits de glucògen sota mínims i abandonasen. - Ironman Àustria 2015 - només cedeixo 5' a la segona mita marató, bici conservadora sobre el 67-68% del meu FTP i el resultat final és excel·lent dins lo previst. 9h43'. - Marató Sevilla 2019 - 1' més rápida la segona mitja marató. Vaig intentar "allunyar-me" el màxim de la meva velocitat crítica (3'50"/km), això comporta menys lactat i posposar el màxim el glucògen muscular i optimitzar el metabolisme dels greixos lo màxim (entrenament previ degut). Competir amb cap és complex, està a les nostres mans. Cal prepara-se com cal. Jordi Checa Endurance Training -- Entrenar y competir en negativo es jugar a la fina línea donde se consigue el máximo y óptimo rendimiento. Es complejo. Si hablamos de fisiología tenemos dos principales detonantes: posponer el máximo el glucógeno y evitar las picos de lactato o mantener la acidosis en sangre excesivamente alta. Según la modalidad y el atleta al que somos o tenemos delante lo gestionaremos de una forma o de otra. Y por supuesto saber luchar la carrera como es a nivel mental, añadido de la posible táctica a llevar a cabo. Si vamos a lograr una marca personal, depende totalmente de nosotros y los otros rivales tendrán poca relevancia, todo lo contrario podríamos decir si vamos a competir contra otros rivales y buscamos una clasificación en concreto o la máxima clasificación posible por categoría o absoluta. Si el ritmo (pacing) a llevar a cabo es el que toca y justo allí nos encontramos en gran cantidad de gente y nos podemos ayudar de la aerodinámica del grupo pues mejor (si queremos ser competitivos, forma parte del juego). Deberíamos saber nuestro límite fisiológico al que debemos evitar excedernos a pruebas previas y/o testos y porque no jugar a ensayo y error, de verdad que aprenderemos más de lo que nos pensamos. Con pruebas de ruta corriendo a pie de 5000-10000m, ciclocross, BTT XC, travesías de natación, duatlón y triatlón sprint; en resumen en pruebas de menos de 60-70' evitar superar nuestra velocidad/potencia aeróbica máxima en ningún momento o momentos puntuales. En media maratón y maratón no superar nuestro umbral de lactato o umbral anaeróbico y en pruebas más largas y/o combinadas (trail, triatlón, mtb, ciclismo...) los esfuerzos se deben gestionar en función de los propios puntos fuertes (segmentos o tramos) y evitar picos excesivos de lactato, de gastos energética en hidratos de carbono muy alta. Hay que rellenar periódicamente los depósitos que vamos vaciando y mantener unos niveles aceptables en todo momento tanto de hidratación como de azúcar en sangre. Como anécdotas propias relacionadas con competir en negativo y posibles repercusiones positivas y negativas: - Challenge Roth 2012 - exceso de confianza y ko el km 140 del tramo de ciclismo. T2 y en el km 1 del maratón me siento en el suelo y quedo dormido. ¿Qué me pasó? Deshidratación y estómago cerrado, exceso de ritmo, depósitos de glucógeno bajo mínimos y abandono. Aprendizaje 100%. - Ironman Austria 2015 - sólo cedo 5' en la segunda mitad del maratón, bici conservadora sobre el 67-68% de mi FTP y el resultado final es excelente según lo previsto. 9h43'. - Maratón Sevilla 2019 - 1' más rápida la segunda media maratón. Intenté "alejarme" el máximo de mi velocidad crítica (3'50"/km), esto conlleva menos lactato y posponer el máximo el glucógeno muscular y optimizar el metabolismo de las grasas el máximo (entrenamiento previo debido). Competir con cabeza es complejo, está en nuestras manos. Hay que prepararse como es debido. Jordi Checa Endurance Training
1 Comment
11/14/2022 10:30:21 am
Factor spring treat win. Really before store including.
Reply
Leave a Reply. |
El meu blogUna barreja d'opinió, crònica i literatura científica. Espero que t'aporti algun granet de sorra!! Xarxes socialsEntrades Blog
October 2023
Webs d'interÈsCol·laboradors |