L'entrenament esportiu des de l'èlit fins a la base, es base amb etapes o estadis. Partint segons la literatura que un esportista per arribar al màxim rendiment esportiu necessita uns 8 o 10 anys o temporades, veiem un indicatiu clar per a tothom, constància, treball, assessorar-se bé i mirar a llarg termini. Quantes vegades sentim a dir que "fullanitu" ha aconseguit la seva millor marca o ha assolit un objectiu que feia anys que buscava? Tantíssimes vegades i viceversa!
L'arbre de l'entrenament el defineixo com la suma de branques que poden fer-nos millorar el nostre rendiment: temps útil d'entrenament, tècnica, tàctica/estratègia, eficiència mecànica relacionada amb la tècnica de la disciplina en concret i l'adaptació muscular i estructural de cada individu, la fisioteràpia ben pautada, la tecnologia/material, la quantitat, qualitat i la densitat (descans) de la càrrega d'entrenament, la nutrició, la suplementació ergogènica, la força mental o la psicologia pròpia molt lligada la control emocional, i el preu (dedicació) que volem pagar per aconseguir cada objectiu que ens proposem. Els petits detalls compten i molt, com més nivell una persona té més rellevant és, marca la diferència. Hi ha esportistes que es limiten a fer ús d'aquest arbre amb 2 o 3 branques al llarg de la seva vida esportiva, d'altres totes a la vegada a mitjes tintes, alguns superen estadis d'aprenentatge i progressió adequada anar passant per totes (pocs)... Per on caldria començar? La primera pregunta que ens hauriem de fer és: per mi l'esport/salut/rendiment és un estil de vida? Una forma d'oxigenar-me? Una forma de relacionar-me? Una forma de posar-me a prova? Un mix de tot plegat? I l'altra punt d'inflexió que hauriem de tenir present és saber quin (sacrifici, disciplina, renúncia, prioritat...) volem "pagar" per aconseguir el full de ruta que ens proposat. L'il·lusió ens aporta està motivats, i motivats a focalitzar-nos amb l'objectiu, sense objectius és difícil millorar, aprendre i gaudir més. L'aprenentatge és el procés a mig i llarg termini. Sense pressa però sense pausa, sempre; i integrar-ho 100% a cada situació personal del dia a dia per fer-ho tot més senzill. Bona temporada 2019! Jordi Checa Salut i constància! #jcendurancetraining -- El entrenamiento deportivo desde la élite hasta la base, se base con etapas o estadios. Partiendo según la literatura que un deportista para llegar al máximo rendimiento deportivo necesita unos 8 o 10 años o temporadas, vemos un indicativo claro para todos, constancia, trabajo, asesorarse bien y mirar a largo plazo. Cuántas veces oímos decir que "fullanitu" ha conseguido su mejor marca o ha alcanzado un objetivo que hacía años que buscaba? Tantísimas veces y viceversa! El árbol del entrenamiento lo defino como la suma de ramas que pueden hacernos mejorar nuestro rendimiento: tiempo útil de entrenamiento, técnica, táctica/estrategia, eficiencia mecánica relacionada con la técnica de la disciplina en concreto y la adaptación muscular y estructural de cada individuo, la fisioterapia bien pautada, la tecnología/material, la cantidad, calidad y la densidad (descanso) de la carga de entrenamiento, la nutrición, la suplementación ergogénica, la fuerza mental o la psicología propia muy ligada la control emocional, y el precio (dedicación) que queremos pagar para conseguir cada objetivo que nos proponemos. Los pequeños detalles cuentan y mucho, cuanto más nivel una persona tiene más relevante es, marca la diferencia. Hay deportistas que se limitan a hacer uso de este árbol con 2 o 3 ramas a lo largo de su vida deportiva, otros todas a la vez a medias tintas, algunos superan estadios de aprendizaje y progresión adecuada ir pasando por todas (pocos)... ¿Por dónde deberíamos empezar? La primera pregunta que nos deberíamos hacer es: para mí el deporte/salud/rendimiento es un estilo de vida? ¿Una forma de oxigenarme? ¿Una forma de relacionarme? ¿Una forma de poner a prueba? ¿Un mix de todo? Y la otra punto de inflexión que deberíamos tener presente es saber qué (sacrificio, disciplina, renuncia, prioridad...) queremos "pagar" para conseguir la hoja de ruta que nos propuesto. La ilusión nos aporta está motivados, y motivados a focalizarnos con el objetivo, sin objetivos es difícil mejorar, aprender y disfrutar más. El aprendizaje es el proceso a medio y largo plazo. Sin prisa pero sin pausa, siempre; e integrarlo 100% a cada situación personal del día a día para hacerlo todo más sencillo. Buena temporada 2019! Jordi Checa Saludos y constancia! #jcendurancetraining
0 Comments
Leave a Reply. |
El meu blogUna barreja d'opinió, crònica i literatura científica. Espero que t'aporti algun granet de sorra!! Xarxes socialsEntrades Blog
October 2023
Webs d'interÈsCol·laboradors |