MARATÓ MUNTANYA VALL DEL CONGOST, ÈPICA!

El passat diumenge 17 de març, es va disputar la mítica i emblemàtica Marató de muntanya de la Vall del Gongost. En Gil Casas, autèntic trailrunner va brillar i progressant a marxes forçades a tot el què sigui competició a la natura. Després de l’última cursa dels Gitanos a Taradell venia amb molt bones sensacions, amb els deures fets. Una setmana entremig per adaptar la distància i a per la primera marató de muntanya de l’any.

El dia s’aixecava amb una temperatura suau. El cel ennuvolat i amb la sensació que en qualsevol moment podia ploure. La opció de córrer amb samarreta tèrmica era la millor aposta i fins a l’últim moment vam estar temptejant de portar motxilla o no. Al final vam encertar en no agafar-la ja que els avituallament eren molt complerts.

La intenció per aquesta cursa era portar un ritme de menys a més i així va ser, sortida ràpida però reservant cames en tot moment. M’acompanyava en David, company d’entrenaments. Crec que portar algú sempre ajuda, sobretot anímicament, i un per l’altre controles més els ritmes. 

Tan bon punt vam deixar Aiguafreda direcció al Montseny el grup va començar a enfilar-se combinant corriols i pista forestal. Ens trobàvem aproximadament per la posició 50 però això era lo de menys en aquell inici de cursa, ara tocava deixar passar els kilòmetres i anar agafant sensacions que venia el primer tram llarg de pujada.

Arribem al Pla de la Rompuda (km11) amb poc més de una hora i quart i tot gaudint del paisatge i continuant reservant les cames que venia la baixada. L’experiència a la marató de Berga de l’any passat em va servir per saber que baixar molt ràpid no es la millor opció sobretot pels genolls. El descens va ser per un tram de pedra molt lliscant (per sort només va portar algun petit ensurt sense conseqüències). Alguns corredors ens van passar però no ens importava, nosaltres seguíem baixant tranquils fins a creuar el riu (km17), sinònim de "comença la pujada". Una pujada no molt llarga abans d’arribar al control de pas del Pla dels Llobins (km21). Dues hores vint minuts al pas per la mitja sumat al poc desgast que notava a les cames em van animar molt. De totes maneres ara venia el famós Purgatori i no era “plan” de ser-ne una víctima, per tant, vam seguir a bon ritme però sense passar-nos. Mica en mica anàvem passant algun corredor ja castigat pels kilòmetres i a poc tros de coronar el pla que portava al castell de Tagamanent vaig decidir que era el moment d’augmentar una mica el ritme, posar una marxa més. El pas pel castell (km28) el vaig fer amb 3:24 en la posició 23.

Baixada bastant tècnica sumada al fang i la pluja van fer que disfrutés com un nen baixant per aquells corriols. Tot i anar trobant algun corredor, des del castell fins al final seria ja una cursa totalment en solitari, normal en posicions més avançades.

Un altre punt clau en la cursa, el pas per l’autovia al poble de Tagamanent (km33). Mirant el perfil els dies abans, el tenia marcat com a important ja que aquest any encara no havia passat d’aquesta distància i no sabia com respondrien les cames. I realment va ser una sorpresa fruit de l’estratègia conservadora que portava fins aquell moment en la cursa. Començaven a estar cansades però ja tocava.

Moment de creuar un riu més i començar a pujar per pista i corriols fins al Grau de les Avellaneres (km37) amb 4:32. Un paisatge molt bonic sobretot la part dels cingles de Berti. S’agraeix molt poder-te distreure amb paisatges així quan portes tanta estona corrent i necessites que passin els km i els minuts. Em trobava en la posició 17 després de passar a un corredor durant la pujada. Ja només quedava baixar un altre tram tècnic i enfangat i fer l’última pujada de la cursa. Suposo que estava arriscant una mica en la baixada però l’aposta va sortir bé perquè vaig passar un parell de corredors i sobretot, no vaig prendre mal.

Era moment d’apretar tot el possible perquè només quedaven cinc kilòmetres. Pujada dura però curta, acompanyada d’un tram de carena molt maco abans d’arribar al Grau de Tresquarts amb poc més de cinc hores. Ara si que ja començava a estar bastant tocat físicament però content per com anaven les coses i amb només baixada per davant. Era el moment de deixar-se anar avall i esperar a passar per l’arc d’arribada tot saborejant els últims instants de la cursa i la bona feina feta.

Per fi l’arribada. Al final en la posició 14 de més de 400 corredors de la marató amb un temps de 5h 23minuts. Molt i molt content. També per en David el meu companys que no va tardar gens en arribar.

Gran cursa, recorregut espectacular que recomano a tots els amants de les curses de muntanya i una felicitació a l’organització perquè tot ha estat impecable fins a l’últim detall. Esperem repetir l’any vinent. Agrair la constància i comunicació amb en Jordi Checa, el meu entrenador, i sobretot veure que estic millorant sense adonar-me’n, disfrutant de la muntanya i d’aquest fantàstic esport, gràcies en part a ell.

                                                                                                                                                       Gil Casas (Trailrunner)

Més info de la Marató http://congost.livetrail.net/classement.php?course=marato

Felicitats Gil, “carrerón” i direcció Trail "Matxos"!

Salut i constància,
Jordi Checa

---