La temporada 2014 ja és història, encara que no ho sembli! Els mesos han passat volant des del desembre de l'any passat. Una pretemporada de 4-5 setmanes per començar a posar el cos a to; agafar "to muscular" + capacitat cardiovascular per posar el cos en marxa i protregir els nostres amotiguadors, les articulacions. Essencial per prevenir lesions i posar els fonaments del nostre futur a nivell de salut i esportiu. Seguidament algun duatló de muntanya, setmanes de prova per anar posant les 8-10sessions típiques d'un triatleta popular/amateur i anar engranant, assimilant i educant el cos. Els "xispassos" als duatlons de carretera i alguna mitja marató acompanyats d'entrenaments d'ski de fons + skimo i rodatges amb carretera i btt van composar les 12 primeres setmanes de la temporada. Març, el cos i Lanzarote anava agafant forma i ganes de més km. Els entrenaments de 3h sobre la cabra entre setmana amb el "ganxo" i les tirades llargues de cap de setmana ja feien acte de prescència. La fatiga i demanar l'hora a "l'àrbitre" alguns dies ja començaven a ser-hi presents. Els meus tibials, peroneos, soli, bessons... responien. La tècnica de carrera a peu i obligar-me a fer-ne setmana darrere setmana juntament amb córrer tots els minuts setmanals mecànicament i dins el patró de treball de forma "correcta", ergonòmica i eficient, era el meu cavall de batalla. Abril i "canya.com", setmanes de molta càrrega i preparant la ment i el cos per la climatologia de Lanzarote tot i la primavera fresqueta a La Plana de Vic. Les sortides amb companys de fatigues, del Club Atlètic Torelló Triatló, esportistes que ajudo dia a dia i altres que s'apuntaven a qualsevol bombardeig. Ironman Lanzarote a la cantonada després de passar setmana dures, amb molta fatiga i fent equilibris entre progressar el meu rendiment i no posar-me malalt i/o lesionar-me. Superat i directe a Lanzarote! Ironman que s'ha de fer tard o d'hora, una vegada a la vida. Diferent, mític, àrid, volcànic i dur. Ironman Lanzarote. Al final 11h10', considero el millor Ironman fins al moment. Amb aquests anys, he arribat a la conclusió que una marca, és un número, però darrere d'aquest temps assolit hi ha una climatologia, hi ha un recorregut i 1001 factors detonants i variables a cada prova i any. A tenir-ho molt present alhora de fer estimacions de temps i no obsessionar-se. Si un treballa, el què faci entrenant sortirà a la competició. No hi ha més! Recuperació 100% durant 10 dies, estava destrossat. Però sense temps per valorar lo que havia aconseguit, bàsic i molt recomanable per la propera vegada... 2015? Just 5 dies abans de Lanzarote, va i m'apunto a l'Altriman. Un triatló únic, duríssim i més similar a un Ultratrail que un Ironman. Per tant, poca desconexió i tornar al gra. El senyor Toni Font el principal culpable d'apuntar-nos. M'esperaven unes setmanes dures psicològiament. Em notava que havia gastat tots els cartutxos durant 22 setmanes i n'hi havia 7 més per conscienciar-me d'aquesta prova tant dura. Realment va ser una prova de foc, tornar a fer càrregues de 6-10km swim, 300km bike i 30-50km run setmanals. Però el què em va sorprendre va ser... el cos té memòria i després de 3-4dies difícils el cos acceptava les hores novament exigents. Alguna escapada a Andorra a fer ports i trekking per muntanya per sumar hores sense tornar-se boig. Posta apunt i reconeixement a Les Angles del recorregut de 200km 5000m+, "locura". Tapering de 4-5 dies i ja estàvem el 12 de juliol amb el cos a lloc però la ment "out". Sabia el què tenia per davant però no hi volia pensar, focalitzar... 5.30h del matí, fosc, 5º temperatura ambient, uns 15-16º l'aigua i a nedar, moments únics que un s'enrecordarà tota la seva vida, pell de gallina. La prova va ser èpica, amb varies hipotèrmies a l'aigua, una bici amb pluja i molt fred a Col de Palhiéres (2000m) i sobrevivint l'infern a sobre la bici. 9h31' de bici, ho diu tot! Marató dura i molt maca. Al final tot i arribar molt tocat vam acabar ALTRIMAN TRIATHLON. Posició 44 de 170 finishers i 250 d'inici. Aquí els números ens informen molt! Període de descans i esport sense mirar rellotge. 0 natació, carretera lo just i 0 córrer. No és lo adequat, perquè cal un període de desentrenament adequat i ajustat perquè el cos ho agraeixi, però hi havien ganes 0... Els Alps italians, francesos i suïssos ens van acompanyar amb algun trekking a Courmayer, Zermat (aproximació Matterhorn), amb la Mariona. Increible i 100% recomanable. La ruta de l'Ermità amb BTT i 2 etapes amb els companys del CATriatló, varen obrir la llauna a la segona part de la temporada. La segona part de la temporada molt més curta i de només 7 setmanes. La base, creia que hi seria i així va ser. 10-12 dies de moltes sessions però molt curtes. Entre 30-90' cada una. Calia recuperar forma i no malmetre el cos. Triatló Olímpic de Banyoles, on feia 9 anys m'havia estrenat el món del Triatló. Resultat acceptable, tot i la falta d'entrenament. Duatló de Bellmunt, 10ª edició. Tri sprint Calafell DNF per punxada (havia fet el millor parcial de natació en un triatló de sempre, però una punxada ho va desgraciar tot). A dia d'avui només he tingut problemes amb 3 proves des de sempre. 2012 DNF B de Balaguer i Challenge Roth. A Bellmunt un problema al tubeless em va frenar una bona puntuació i a Calafell un dia dolent. Coses de l'ofici! Les 2h de resistència de Roda es varen posar de meravella tot i el dur circuit i tècnic. Tri Sprint de Gavà i bateig de la Mariona amb molt bona nota, tancava el setembre. Oncotrail posava al fi de festa. Prova de 100km 3300m+ amb equips de 6 integrants i sempre n'hi ha 4 amb marxa. La veritat sigui dita. Em faltaven molts km a peu i per muntanya. La motivació era baixa i haver estat engripat durant la setmana varen fer acte de prescència i endurir la prova juntament amb l'humitat i la calor del Baix Empordà (paisatges magnífics). Vaig acabar molt tocat, amb moltes rampes i molt deshidratat, mala gestió. Gràcies a l'equip MADFORM i l'aportació benèfica del Roberto vam poder contribuir a la causa, suant tinta:) Aquesta prova em va sobrar aquest 2014 reple d'activitat i competició. Punt i apart i valoració més que positiva després de 10 anys fent proves de resistència. Unes setmanes transitòries i començarem el 2015 amb moltíssima força per disfrutar i arribar millor que mai a l'Ironman d'Àustria. Això si, s'ha de fer una revisió al cos completa per descartar possibles lesions cardíaques i orgàniques. Ecocardiograma, electrocardiograma, prova d'esforç i analítica de sang i orina que no faltin. Actuar és fer salut!! Gràcies a tots/es! Salut i constància Jordi La temporada 2014 ya es historia, aunque no lo parezca! Los meses han pasado volando desde diciembre del año pasado. Una pretemporada de 4-5 semanas para empezar a poner el cuerpo a tono; coger "tono muscular" + capacidad cardiovascular para poner el cuerpo en marcha y protregir nuestros amotiguadors, las articulaciones. Esencial para prevenir lesiones y poner los cimientos de nuestro futuro a nivel de salud y deportivo. Seguidamente algún duatlón de montaña, semanas de prueba para ir poniendo las 8-10sessions típicas de un triatleta popular / amateur e ir engranando, asimilando y educando el cuerpo. Los "xispassos" a los duatlones de carretera y alguna media maratón acompañados de entrenamientos de esquí de fondo + Skimo y rodajes con carretera y mountain bike compusieron las 12 primeras semanas de la temporada. Marzo, el cuerpo y Lanzarote iba cogiendo forma y ganas de más km. Los entrenamientos de 3h sobre la cabra entre semana con el "gancho" y las tiradas largas de fin de semana ya hacían acto de prescencia. La fatiga y pedir la hora al "árbitro" algunos días ya empezaban a estar presentes. Mis tibiales, peroneos, sóleo, gemelos ... respondían. La técnica de carrera a pie y obligarme a hacer semana tras semana junto con correr todos los minutos semanales mecánicamente y dentro del patrón de trabajo de forma "correcta", ergonómica y eficiente, era mi caballo de batalla. Abril y "canya.com", semanas de mucha carga y preparando la mente y el cuerpo por la climatología de Lanzarote a pesar de la primavera fresquita en La Plana de Vic. Las salidas con compañeros de fatigas, del Club Atlético Torelló Triatlón, deportistas que ayudo día a día y otras que apuntaban a cualquier bombardeo. Ironman Lanzarote en la esquina después de pasar semana duras, con mucha fatiga y haciendo equilibrios entre progresar mi rendimiento y no ponerme enfermo y / o lesionarme. Superado y directo en Lanzarote! Ironman que se debe hacer tarde o temprano, una vez en la vida. Diferente, mítico, árido, volcánico y duro. Ironman Lanzarote. Al final 11h10 ', considero el mejor Ironman hasta el momento. Con estos años, he llegado a la conclusión de que una marca, es un número, pero detrás de este tiempo logrado hay una climatología, hay un recorrido y 1001 factores detonantes y variables en cada prueba y año. A tenerlo muy presente a la hora de hacer estimaciones de tiempo y no obsesionarse. Si uno trabaja, el que haga entrenando saldrá a la competición. No hay más! Recuperación 100% durante 10 días, estaba destrozado. Pero sin tiempo para valorar lo que había conseguido, básico y muy recomendable para la próxima vez... 2015? Justo 5 días antes de Lanzarote, va y me apunto al Altriman. Un triatlón único, durísimo y más similar a un Ultratrail que un Ironman. Por lo tanto, poca desconexión y volver al grano. El señor Toni Font el principal culpable de apuntarnos. Me esperaban unas semanas duras psicològiament. Me notaba que había gastado todos los cartuchos durante 22 semanas y había 7 más para concienciar me de esta prueba tan dura. Realmente fue una prueba de fuego, volver a hacer cargas de 6-10km swim, 300km bike y 30-50km run semanales. Pero lo que me sorprendió fue... el cuerpo tiene memoria y después de 3-4dies difíciles el cuerpo aceptaba las horas nuevamente exigentes. Alguna escapada a Andorra a hacer puertos y trekking por montaña para sumar horas sin volverse loco. Puesta a punto y reconocimiento a Les Angles del recorrido de 200km 5000m +, "locura". Tapering de 4-5 días y ya estábamos el 12 de julio con el cuerpo en lugar pero la mente "out". Sabía lo que tenía por delante pero no quería pensar, focalizar... 5.30h de la mañana, oscuro, 5 º temperatura ambiente, unos 15-16º agua ya nadar, momentos únicos que un s'enrecordarà toda su vida, piel de gallina. La prueba fue épica, con varias hipotermias al agua, una bici con lluvia y mucho frío en Col Palhiéres (2000m) y sobreviviendo el infierno encima la bici. 9h31 'de bici, lo dice todo! Maratón dura y muy bonita. Al final a pesar de llegar muy tocado terminamos ALTRIMAN TRIATHLON. Posición 44 de 170 finishers y 250 de inicio. Aquí los números nos informan mucho! Periodo de descanso y deporte sin mirar reloj. 0 natación, carretera lo justo y 0 correr. No es lo adecuado, porque hay un período de desentrenamiento adecuado y ajustado para que el cuerpo lo agradezca, pero habían ganas 0 ... Los Alpes italianos, franceses y suizos nos acompañaron con algún trekking en Courmayer, Zermatt (aproximación Matterhorn), con Mariona. Increible y 100% recomendable. La ruta del Ermitaño en BTT y 2 etapas con los compañeros del CATriatló, abrieron la lata en la segunda parte de la temporada. La segunda parte de la temporada mucho más corta y de sólo 7 semanas. La base, creía que sería y así fue. 10-12 días de muchas sesiones pero muy cortas. Entre 30-90 'cada una. Había que recuperar forma y no dañar el cuerpo. Triatlón Olímpico de Banyoles, donde hacía 9 años me había estrenado el mundo del Triatlón. Resultado aceptable, a pesar de la falta de entrenamiento. Duatlón de Bellmunt, 10 ª edición. Tri sprint Calafell DNF por pinchazo (había hecho el mejor parcial de natación en un triatlón de siempre, pero un pinchazo lo desgraciado todo). A día de hoy sólo he tenido problemas con 3 pruebas desde siempre. 2012 DNF B de Balaguer y Challenge Roth. A Bellmunt un problema al tubeless me frenó una buena puntuación y Calafell un día malo. Cosas del oficio! Las 2h de resistencia de Roda se pusieron de maravilla a pesar del duro circuito y técnico. Tri Sprint de Gavà y bautizo de Mariona con muy buena nota, cerraba en septiembre. Oncotrail ponía al fin de fiesta. Prueba de 100km 3300m + con equipos de 6 integrantes y siempre hay 4 con marcha. La verdad sea dicha. Me faltaban muchos km a pie y por montaña. La motivación era baja y haber sido griposo durante la semana hicieron acto de prescencia y endurecer la prueba junto con la humedad y el calor del Baix Empordà (paisajes magníficos). Terminé muy tocado, con muchas rampas y muy deshidratado, mala gestión. Gracias al equipo MADFORM y la aportación benéfica del Roberto pudimos contribuir a la causa, sudando tinta :) Esta prueba me sobró este 2014 relleno de actividad y competición.
Punto y aparte y valoración más que positiva después de 10 años haciendo pruebas de resistencia. Unas semanas transitorias y empezaremos el 2015 con muchísima fuerza para disfrutar y llegar mejor que nunca en el Ironman de Austria. Eso si, se debe hacer una revisión al cuerpo completa para descartar posibles lesiones cardíacas y orgánicas. Ecocardiograma, electrocardiograma, prueba de esfuerzo y analítica de sangre y orina que no falten. Actuar es hacer salud!! Gracias a todos / as! Salud y constancia Jordi
0 Comments
Leave a Reply. |
El meu blogUna barreja d'opinió, crònica i literatura científica. Espero que t'aporti algun granet de sorra!! Xarxes socialsEntrades Blog
September 2022
Webs d'interÈsCol·laboradors |