PELS CAMINS DELS MATXOS 2013

La "caminada" a peu més emblemàtica per recórrer els paisatges del Bisaura i la Vall del Ges, ha tornat a ser un espectacle d'esforç, duresa, nivell i bon ambient. Els Matxos, com cada any treuen de polleguera trail runners que t'han els agrada pujar, baixar, tornar pujar, tornar baixar... i costejar pels principals cims de la nostra zona: Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera. 63km i 3725m+. La caminada és puntuable per la Copa Catalana de Marxes de Resistència i ofereix 4 possibles recorreguts amb menys km i desnivell.

Els dos atletes que van prendre la sortida i van obtenir un gran resultat, fan ressò de la prova amb la seva crònica. Gil Casas 7h26' i Oscar Prera 9h22. Felicitats a tots els Matxos/es que vareu prendre la sortida!

---

Sona el despertador a les 5 del matí, és l’hora de la veritat. L’objectiu principal d’aquest principi d’any, els Matxos. L’afronto amb molt d’optimisme gràcies als bons resultats anteriors. La idea és fer-la amb 8 hores tot i que acabar una cursa així ja hauria de ser un bon resultat.

Com anaven anunciant durant la setmana, seria un dia assolellat però fresc, per mi ideal perquè no suporto tan bé la calor com el fred. A les 6 del matí el termòmetre marcava 0 graus, perfecte per sortir sense motxilla. En quant a roba, opto per posar-me una samarreta tèrmica a sota i el paravent.

Donen la sortida i ara si que comença tot. És moment de fer servir el cap perquè com passa sempre, la gent surt massa ràpid i això llavors passa factura.

Vaig amb en David Sala, amic i company d’entrenaments,  amb qui compartiré tots els metres de la cursa. Portem el mateix ritme i crec que un per l’altre ens ajuda, ja sigui a estirar, o a frenar també...També ens acompanya en Marc Reniu que si no fos perquè arribava tocat també ens hauria donat guerra.

Els primers cinc quilòmetres són molt rodadors, amb alguna rampa però ho fem tot corrent fins a arribar al primer control, als peus de Bellmunt. Primera pujada del dia, ens  l’agafem amb calma però a ritme. Aquest any han variat una part de la pujada, tot sigui per pujar encara més directe...seguim per l’espectacular carena anomenada Serragrenyada que tan ens agrada i més veient la sortida del sol. Amb una hora i quart arribem al control de Bellmunt. Un quart d’hora més ràpid de lo que havíem previst. Estem anant ràpid i esperem que això no ens passi factura.

La baixada ens l’agafem amb calma. Ens passen tres o quatre corredors però no ens preocupa en absolut, queda tota la cursa encara i tot just ara les cames comencen a anar fines. Disfrutem de la baixada i de l’entorn.  Estem rodant ràpid perquè arribem al Coll de Sant Bartomeu a les 9. Si seguim així passarem pel Puigsacalm amb poc menys de 3 hores que era l’objectiu que teníem pensat i així és, després de fer les rampes dures arribem a dalt amb 2 hores 57 minuts.  De moment les coses van bé i això ens motiva encara més.

Toca baixar. I sobretot aquesta vegada amb cap perquè la baixada pel Tossell és perillosa tot i que aquest any no està plena de fang i és més practicable. Per sort cap incident i disfrutant com canalla allà penjats a les cordes. Passem pel coll de Bracons on bevem una mica d’aigua i continuem baixant a ritme fins al Prat de la Vola on ens espera l’assistència personal, la Cate. Allà em trec la tèrmica, deixo el paravent, bec una mica i canvio els gels i barretes buits per més de plens. 

“Una de les coses que també ens ha sortit bé ha set l’alimentació. Vam decidir que a cada pujada com Bellmunt, Puigsacalm, etc... pendriem un gel i als trams rodadors una barreta energètica i crec que l’estratègia va sortir molt bé”

Següent objectiu, enfilar cap a Cabrera. Les cames ja no són les del principi, ni molt menys, però de moment segueixen responent molt bé. La fem gairebé tota trotant excepte l’últim tros i les escales. Allà em trobo uns amics animant i això encara fa que pujem més ràpid. Vull remarcar el gran ambient i la quantitat de gent animant, s’agraeix molt.

Arribem a dalt a falta de cinc minuts per les 11 del matí, que era l’hora prevista de pas. Perfecte! Anem com volíem i de moment bastant sencers físicament i anímicament. A més, ens comenten que estem a la posició 13 o 14, que més volem! Uns metres de pla per gaudir de les vistes i avall un altre cop cap al Pla de la Vola on repetim assistència i comencem un tram de uns 5 quilometres molt rodadors. 

És el moment de començar a pensar en Collsaplana, aquella part de la cursa que tothom deixa de banda i llavors se’n penedeix. És una pujada curta de no més de 15 minuts però amb rampes molt dretes. Allà passem a 4 o 5 corredors però desconeixem si són de la cursa llarga o fan altres recorreguts.

Ara si, comencem a veure ja que tenim bastant el peu al coll a la cursa i que si no passa alguna cosa seria, l’acabarem.  Un cop a dalt planejem una mica per dins el bosc i fem la baixada que ens portarà a forat Micó. Creuem el riu i cap a Bellmunt altre vegada. Aquest cop però només pujarem fins al coll de Duec, sort!

No entenc perquè però aquest últim tram des de Collsaplana fins al final vaig disfrutar molt, sense patir casi. Suposo que al veure que ja ho teníem bastant acabat anima i més veient que anavem molt més dora del previst.

Al final 7h 26 minuts. Molt i molt contents pel temps. Val a dir que corríem a casa, que ens coneixíem gairebé cada metre del recorregut i això ajuda molt. Sincerament veia bastant possible no acabar perquè estàvem anant molt ràpid i possiblement el cos digués prou, però per sort va aguantar i ens va permetre acabar.

Només afegir que en Marc va haver d’abandonar al Pla de la Vola per culpa de les molèsties als abductors que ja arrossegava abans de començar. Ànims crack!

Acabada aquesta primera part de la temporada és l’hora de fer una reflexió de com han anat les coses. Penso que les claus han estat dues:

Per començar el fet d’entrenar amb en Jordi Checa a estat fonamental. M’ha permès optimitzar molt més els entrenaments i el temps. Amb qüestió de pocs mesos he millorat molt i treballar amb ell dona molta confiança i fa que creguis en lo que estàs fent. Em marca uns entrenaments molt més específics i de qualitat que fins ara no havia fet. Abans sortia a córrer i ja està.

Per altra banda “el coco”. Cada dia veig més i més clar que l’aspecte mental és molt important en una cursa. Saber planejar i enfocar una carrera pot fer canviar totalment el resultat. I ho vaig veure clarament a la Marató de Berga i sobretot als Cavall del Vent. A Berga anava tan bé físicament que baixant em vaig destrossar les cames en lloc de reservar-me i això va fer que ho passes molt malament. L’error va ser no córrer amb precaució.

I després de 8h sota la pluja i el fred, als Cavalls vaig aprendre que mentre el cap estigui clar, el cos segueix a darrere sigui com sigui, però en el moment que el cap diu prou, malament...

Realment és veritat lo que diuen, que s’aprèn més d’una derrota o un abandonament que no pas d’un dia on les coses surten bé.

                                                                                                                                                                                                          Gil Casas

---

N'hi més n'hi menys que felicitar-te de nou per la perseverància que estàs duent a terme des de que treballem junts al teu dia a dia; i la satisfacció que sento quan un esportista com tu valora el dia a dia l'importància de treballar ordenat, amb una progressió però per damunt de tot disfrutar fent esport, competint o el què estem fent. Molt gas i a per la propera Gil!

Més info de la prova: http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos_13/pelscaminsdelsmatxos.php


Salut i constància,
Jordi Checa