PER QUÈ ENS LESIONEM? VAL LA PENA?

TRIATHLON 90's

El gran boom de l’esport està suposant un moviment social, cultural i econòmic molt bo, el podem definir: estratosfèric. La gran majoria de nosaltres amb més o menys experiència practiquem activitat física sigui a l’aire lliure, en un centre esportiu, en un col·lectiu… però quantes LESIONS hi ha avui dia? Moltes? Poques? Per què ens lesionem o ens acabem lesionant?

En aquest post, com a professional de l’esport vull fer èmfasi al context de LESIÓ ESPORTIVA, IRREVERSIBLE, DANY CRÒNIC o fins hi tot mortal. 

Molts/es de nosaltres estem faltats d’informació i coneixença i tenim poca cura envers la nostra salut. Gairebé mai sabem aixecar l’accelerador i diu PROU, frena el “carro” i no entrenis o entrena diferent o no entrenis tant… com sempre m’aplico a mi i dic als meus esportistes, amics, coneguts… val més entrenar menys però millor, entrenar més NO és RENDIR més. Cada organisme fisiològicament està dotat d’uns pro i contres, i els hem de respectar sempre d’acord amb la teoria de l’entrenament i el benestar individual.

---

Fractura stress TÍBIA

Fa mesos que arrossegava microlesions a la zona tibial, peroné, inter-òssia, zona plantar… però tot i entrenar d’acord amb l’assimilació de la càrrega (experiència durant 14 anys en esports de resistència i 10 anys estudiant en l’àmbit de l’Educació Física), fent un bon treball compensatori de reforçament articular-muscular amb transferència directa al meu esport, la famosa “propiocepció”, acudir al nostre “mecànic” quan toca, (no quan el cos em diu ara si “trempat”), el fisioterapeuta i osteòpata (bàsic de forma continuada), portar una dieta equilibrada i sana d’acord amb les meves necessitats, tenir un material amb garanties òptimes, correcte ús, adequades a mi, bon estat i posicionament, la bicicleta per exemple (biomecànica), córrer amb una correcta mecànica dins l’anatomia de cadascú…  no ha estat suficient per anul·lar aquestes “microlesions” que es poden acabar convertint en una lesió crònica; Què he fet? DISMINUÏR la càrrega sobretot de carrera a peu (setmana sense carrera a peu), córrer per herba, terra… terrenys tous i a ritme inferiors del què corria habitualment en un rodatge, i per descomptat oblidar-me del treball de qualitat de carrerra a peu i les “sèries” estrella que tant ens porten de cul… és a dir, reduint molts km setmanalment i mantenir la càrrega amb bicicleta i a la piscina i al gym (menys impacte), passar pel FISIO cada setmana i invertir en salut i NO LLENÇAR tantíssimes hores d’entrenament per complir un altre repte entre d’altres la vigent temporada.

 

La vivència aportada, només és per expressar que val MOLT LA PENA vetllar pel nostre físic i la ment i deixar-nos ajudar per les mans d’un professional de l’ESPORT, però hem de ser-hi a temps. Contribuïnt a això, a l’inversió econòmica que fem tots en taxes sobrevalorades d’inscripció que arribem a pagar, l’esport i concretament la competició d’alguns esports, TRIATLÓ… s’ha convertit en elitista pur i dur, però si podem permetre’ns el luxe de pagar per una competició de mig dia, un dia… “x” Money, hauriem d’invertir en la nostra i única vida en salut, com: prova d’esforç, ecocardiograma… per descartar possibles transtorns cardíacs que a 180lpm. poden passar factura, seleccionar bé a on vull competir o anar fer la travessa “x”… vestir-me amb un material mínimamente ergonòmic, qualitat abans que quantitat de forma individualitzada, passar pel “mecànic”. Em deixo alguna cosa?

El mètode ensaig-error NO és la forma més eficient per jugar a veure si em LESIONO o fins on arribo i/o em LESIONO. No cal lesionar-se per veure que aquell és el meu LÍMIT i moltes vegades posar la nostre salut en perill, al mateix temps que passar d’un extrem a l’altre sense coneixement d’on ens “embarquem” i sense conèixer el nostre cos lo suficient.

---

LESIÓN "HOMBRO" NADADOR

Podriem anomenar 1001 patologies, entre elles les més freqüents : tendinitis, fascitis plantar, "hombro" del nedador, síndrome de la cintilla iliotibial, periostitis, hèrnies discals, pinçament nervi ciátic…

Bé, entrenem adequadament, adaptem la càrrega a cadascú, recorrem a professionals de l’esport/salut amb empatia suficiente, per proporcionar-nos el material i la posta apunt necessària però sobretot disfrutem cada dia fent esport&salut.

----

¿POR QUÉ NOS LESIONAMOS? ¿MERECE LA PENA?

El gran boom del deporte está suponiendo un movimiento social, cultural y económico muy bueno, lo podemos definir: estratosférico. La gran mayoría de nosotros con más o menos experiencia y de forma más contínua o menos, practicamos actividad física sea al aire libre, en un centro deportivo, en un colectivo ... pero cuántas LESIONES hay hoy en día? Muchas? Pocas? ¿Por qué nos lesionemos o nos terminamos lesionando?

En este post, como profesional del deporte quiero hacer hincapié en el contexto de LESIÓN DEPORTIVA, IRREVERSIBLE, DAÑO CRÓNICO o incluso mortal.

Muchos /as de nosotros estamos carentes de información y conocimiento y tenemos poco cuidado hacia nuestra salud. Casi nunca sabemos levantar el acelerador y dice BASTA, frena el "carro" y no entrenes o entrena diferente o no entrenes tanto ... como siempre me aplico a mí y digo a mis deportistas, amigos, conocidos ... vale entrenar menos pero mejor, entrenar más NO es RENDIR más. Cada organismo fisiológicamente está dotado de unos pro y contras, y los tenemos que respetar siempre de acuerdo con la teoría del entrenamiento y el bienestar individual.

"Hace meses que arrastraba microlesiones en la zona tibial, peroné, inter-ósea, zona plantar ... pero aún entrenar de acuerdo con la asimilación de la carga (experiencia durante 14 años en deportes de resistencia y 10 años estudiando en el ámbito de la Educación Física), haciendo un buen trabajo compensatorio de refuerzo articular-muscular con transferencia directa a mi deporte a posteriori, la famosa "propiocepción", acudir a nuestro "mecánico" cuando toca, (no cuando el cuerpo me dice ahora si "campechano"), el fisioterapeuta y osteópata (básico de forma continuada), llevar una dieta equilibrada y sana de acuerdo con mis necesidades, tener un material con garantías óptimas, correcto uso, adecuado a mí, buen estado y posicionamiento, la bicicleta por ejemplo (biomecánica), correr con una correcta mecánica dentro la anatomía de cada uno...  mejorarla! No ha sido suficiente para anular estas "microlesiones" que se pueden acabar convirtiéndose en una lesión crónica; ¿Qué he hecho? Disminuir la carga sobre todo de carrera a pie (semanas sin carrera a pie), corriendo por hierba, tierra ... terrenos blandos y a ritmo inferiores de lo que correría habitualmente en un rodaje, y por supuesto olvidarme del trabajo de calidad de carrerra a pie y las "series" estrella que tanto nos llevan de culo... es decir, reduciendo muchos kilómetros semanalmente y mantener la carga en bicicleta y en la piscina y al gym (menos impacto), pasar por FISIO cada semana e invertir en salud y NO TIRAR tantísimas horas de entrenamiento para dejar escapar otro reto entre otros la vigente temporada."

 
La vivencia aportada, es sólo para expresar que vale MUCHO LA PENA velar por nuestro físico y la mente y dejarnos ayudar por las manos de un profesional de la DEPORTE, pero debemos estar a tiempo. Contribuyendo a ello, a la inversión económica que hacemos todos en tasas sobrevaloradas de inscripción que llegamos a pagar, el deporte y concretamente la competición de algunos deportes, TRIATLÓN... se ha convertido en elitista puro y duro, pero si podemos permitirnos el lujo de pagar por una competición de medio día, un día ... "x" money, deberíamos invertir en nuestra y única vida en salud, como: prueba de esfuerzo, ecocardiograma ... para descartar posibles trastornos cardíacos que a 180lpm o durmiendo, pueden pasar factura IRREVERSIBLE. Seleccionar bien a donde quiero competir o ir hacer la travesía "x" ... vestirme con un material mínimamente ergonómico, entrenar calidad antes que cantidad de forma individualizada de forma apropiada, pasar por el "mecánico"... ¿Me dejo algo?

Podríamos llamar 1001 patologías, entre ellas las más frecuentes: tendinitis, fascitis plantar, hombro del nadador, síndrome de la cintilla iliotibial, periostitis, hernias discales, pinzamiento nervio ciático ...

Bueno, entrenamos adecuadamente, adaptamos la carga a cada uno, recurrimos a profesionales del deporte / salud con empatía suficiente para proporcionarnos el material y la puesta a punto necesaria pero sobre todo disfrutamos cada día haciendo deporte & salud.



Salud y constancia,
Jordi Checa

---